Mina de Can Llebó, Sant Martí Sacalm (La Selva) (primavera 2009)

Al sud-est de Sant Martí Sacalm (La Selva, Girona), a la vesant del Serrat del Torn que cau sobre el riu Ter, es troba la mina anomenada "de Can Llebó", situada al costat del camí que condueix a aquesta antiga propietat, avui abandonada.
Es tracta d'una petita galeria d'investigació per mineral de ferro en un skarn metamòrfic. S'hi pot trobar Magnetita, Pirrotina i abundant òxid de ferro, així com molts silicats, entre els que destaquen molt bones mostres d'Actinolita i Enstatita.

L'accés és complicat degut a les nombroses pistes i camins que hi ha a la zona, molts d'ells perduts en mig de la vegetació.

Barranc de Pi, Bellver de Cerdanya (Lleida) (any 2008)

La Conca sedimentària de la Cerdanya és un dels pocs llocs del planeta on apareixen molt bones mostres d'Anapaita, un fosfat de ferro que es presenta en petits cristalls de color verd oliva a l'interior de nòduls formats entre els nivells d'unes Argiles miocèniques.
A la Cerdanya, aquests nivells d'Argiles afloren a molts indrets: Bellver, Santa Maria de Talló, Prats i Samsor i Pi. Aquest últim aflorament anomenat "Barranc de Pi" es troba a uns quants centenars de metres de les darreres cases de Bellver, a l'esquerra de la carretera que porta a Pi.
La zona està coberta per una espessa vegetació, però amb una mica d'atenció és fàcil trobar-hi bones mostres d'Anapaita.

Mina de Mas de l'Anglès, Vallclara (novembre 2009)

A la vertent nord de la Serra de Prades, dins del terme municipal de Vallclara (Conca de Barberà) s'alcen, senzilles i simpàtiques, les restes de la mina de Galena anomenada del Mas de l'Anglès.
Aquesta mina està situada al nord del Tossal Gros (1106 metres), al sud del Mas de l'Anglès, i és un jaciment molt interessant, perquè és una de les poques explotacions de plom de Catalunya on és possible trobar Piromorfita.

L'indret és molt boscós i de difícil accés, però aquesta bella i vella mina pot donar moltes satisfaccions, i conta amb unes interessants instal·lacions, que son un patrimoni de tots que cal protegir i preservar.

Expominer'09 (novembre 2009)

Del 6 al 8 de novembre s'ha celebrat a Fira de Barcelona, Expominer'09 la cita més important de l'Estat dirigida fonamentalment, com el seu nom indica, als professionals, científics, col·leccionistes i aficionats als minerals, fòssils, accessoris i complements.

L'Auri, autora de les fotografies d'aquesta web, ens ofereix un reporatge d'aquest esperat esdeveniment on es barrejen les més impressionants novetats en minerals i fòssils de tot el món, i part de l'Univers amb el més "fashion-retro" en bisuteria "pseudo-pètrea", en amigable convivència.

Endavant, i fins l'any vinent.

Opalo a Munich'09 (octubre-novembre 2009)

El nostre company i amic Josep Lluis Bernal i la seva esposa Ana (Opalo Minerals, Barcelona) ens ofereixen un reportatge fotogràfic de l'edició d'aquest any de la fira de minerals Munich'09.

Aquesta fira és la més important d'Europa i reuneix durant uns quants dies el milloret del món en els sectors dels comerciants, col·leccionistes, buscadors i aficionats en l'exposició, tant d'espècies clàssiques de les millors mines i jaciments d'arreu, com les darreres novetats mineralògiques del Planeta.

Anem a veure aquestes fotos, que parlen per sí mateixes.

Axinita al Pirineu (setembre 2009)

L'any 1910 el Dr. Calderón, al seu meravellós llibre "Los minerales de Espanya" (volum II, pàgina 369) indicava la presència d'Axinita al Pirineu. Fins ara no en sabiem res més.
Però és ben cert. Tenia raó.

Perquè al llarg de l'any 2009, investigant els nombrosos afloraments d'Ofites de la formació triàsica de Pont de Suert, hem descobert "la mina Axinita".
Està situada a les estribacions de la serra de Sant Gervàs, al sud de Pont de Suert i al nord de Tremp (Pallars Jussà), Lleida.

¡¡¡ Anem-hi tots !!!

La Vall Fosca (hivern 1997)

A principis del segle passat, Torre de Capdella, capital de la Vall Fosca, esdevingué un important productor de coure. La principal explotació era la "Mina Rosa", situada al barranc de Cobilars, uns 600 metres per sobre del poble, a la vertent esquerra del Flamicell.

Constaba de set boques de mina, dos nivells d'explotació i més de 100 obrers treballaven a la zona. Però a mitjans de 1959 s'acabà l'activitat minera degut a dificultats econòmiques, quedant tot enrunat.

Us presentem un evocador i nostàlgic reportatge d'aquest bonic indret, realitzat a l'hivern de 1997.